Un nou curs a l’escola de la Selva

“Un nou curs a l’escola de la Selva” és una encantadora història ambientada en el cor de la selva tropical, on els joves animals es preparen per començar un nou curs escolar. A través dels ulls d’en Koko, un jove goril·la ple de curiositat però amb dubtes sobre les seves habilitats, els petits lectors descobriran la importància de l’amistat, la col·laboració i l’aprenentatge mutu.

El conte “Un nou curs a l’escola de la Selva”

A la selva tropical africana, sota una cúpula d’arbres gegants, hi havia una escola on tots els animals de la selva aprenien junts. Els professors eren els més savis de la selva, com l’elefant Gurú, que ensenyava història amb la seva memòria prodigiosa, i el calau Savi, que impartia matemàtiques amb la seva astúcia i capacitat de veure les coses des de dalt.

Entre els alumnes hi havia en Koko, un jove goril·la fort i àgil, conegut per ser el millor grimpant arbres i collint els fruits més saborosos. Però feia un temps que una cosa el preocupava, no volia tornar a l’escola després de les vacances perquè tenia dificultats amb les matemàtiques i es sentia menys intel·ligent que els altres.

El primer dia de classe, mentre els altres animals es dirigien amb entusiasme cap a l’escola, en Koko va decidir amagar-se darrere d’un gran arbre. No volia enfrontar-se a la frustració de no entendre les lliçons. Però el seu millor amic, en Turi, un ximpanzé intel·ligent i observador, es va adonar que en Koko no estava amb ells i va anar a buscar-lo.

“Koko, per què no vens a l’escola?”, va preguntar en Turi amb preocupació.

“És que no m’agraden les matemàtiques, Turi”, va admetre en Koko amb la veu baixa. “Mai no aconsegueixo entendre els números del calau Savi. Tinc por de fer el ridícul.”

En Turi va tenir una idea. “Jo et puc ajudar amb les matemàtiques”, va dir, “i tu em pots ensenyar a grimpar als arbres per aconseguir els fruits més alts. Sempre he admirat com t’enfiles amb tanta facilitat. Així ens ajudarem mútuament!”

En Koko va somriure, animat per la proposta del seu amic, i va acceptar. Aquell dia, durant la classe de matemàtiques, en Turi es va asseure al costat d’en Koko i, quan va veure que en Koko tenia dificultats amb una suma, li va explicar amb paciència com comptar les pedres de riu que feien servir per aprendre. Gràcies a l’ajuda d’en Turi, en Koko va començar a entendre com funcionaven els números.

Després, durant l’hora de la pausa, va ser el torn d’en Koko. Tots els animals havien de recollir fruita per esmorzar, i els millors fruits estaven als arbres més alts. En Turi, que no era gaire àgil, tenia dificultats per grimpar tan amunt i en Koko va ensenyar-li com utilitzar les cames i els braços per agafar-se millor a les branques.

“Mira, Turi”, va dir en Koko mentre li mostrava una tècnica per agafar-se amb força a una branca més baixa, “si t’enfiles primer per aquí i després agafes impuls, podràs arribar més amunt.”

En Turi ho va intentar, i tot i que no va arribar als fruits més alts, va aconseguir pujar molt més amunt que mai. En Koko, veient l’esforç del seu amic, va grimpar més amunt i va recollir els fruits més dolços per a ell i per a altres companys.

Mentre tots els companys menjaven aquells fruits tan dolços que havien recollit, en Turi va aixecar la mà i va dir amb orgull: “En Koko m’ha ensenyat a grimpar als arbres per agafar els millors fruits! Sense ell, no hauria pogut arribar-hi.”. En Koko va afegir, “A mi en Turi m’ha ajudat amb les matemàtiques!”

Després d’ells, altres animals van començar a explicar com també s’havien ajudat entre ells. La tortuga Tim va explicar com la mangosta Mara l’havia ajudat a trobar els camins més ràpids a través de la selva, i el peresós Sam va compartir com el mico Max l’havia ensenyat a moure’s amb més eficàcia entre les lianes.

El vell elefant Gurú, que ho havia estat escoltant amb un somriure, va dir: “Veieu, petits? Cadascú de vosaltres té una habilitat única. I quan us ajudeu els uns als altres, podeu aconseguir coses increïbles. No importa què no sapigueu fer, sempre podeu aprendre de l’altre.”

Des d’aquell dia, en Koko va anar a l’escola amb ganes d’aprendre, sabent que no estava sol. Va entendre que el més important no era ser el millor en tot, sinó saber treballar en equip i ajudar-se mútuament. I així, l’escola de la selva es va convertir en un lloc on tots els animals aprenien junts, compartint les seves habilitats i fent-se més forts com a grup.